A Som Suport Fundació sabem que darrere de cada persona hi ha una història, uns objectius i un projecte de vida propi. Per això, la tasca dels equips de suport no consisteix només a gestionar el dia a dia, sinó a crear vincles de confiança, escoltar i caminar al costat de cada persona.
Avui parlem amb la Danae i el David, junts formen equip de suport dins de la fundació, que ens expliquen com viuen l’acompanyament a les persones amb discapacitat intel·lectual, els reptes de la seva feina i tot allò que aprenen cada dia de les persones que acompanyen.
Dues trajectòries dins de l’equip de suport
La Danae forma part de Som Suport Fundació des de fa quatre anys. Va començar com a auxiliar i actualment exerceix com a referent de suport, coordinant visites, documentació, acompanyaments i el contacte amb diferents entitats.
“Vaig entrar com a auxiliar i amb el temps he anat assumint més responsabilitats. Ara acompaño processos, organitzo visites i faig seguiment amb les persones que atenem.”
El David és auxiliar de suport i, tot i haver acabat recentment els estudis de Treball Social, ja fa anys que forma part de la fundació.
“El que més m’agrada és poder fer visites amb les persones que acompanyem i veure com és el seu dia a dia.”
Un dia a dia basat en l’acompanyament
La feina dels equips de suport combina tasques d’organització, coordinació i, sobretot, presència amb les persones.
Ens expliquen que el seu dia comença amb una trobada entre ells per fer un traspàs, posar-se al dia dels casos i donar-se context dels casos.
Seguidament el dia comença revisant correus i organitzant gestions, després ja passen a acompanyar a visites mèdiques, trobar-se amb les persones que atenem o coordinar-se amb altres entitats.
Aquest treball en equip permet oferir un suport més coherent i adaptat a cada persona.
Molt més que una feina: crear vincles
Quan els preguntem què és el que més els agrada de treballar en l’àmbit social, tots dos coincideixen en la importància del vincle.
La Danae destaca:
“Conèixer persones i formar part del seu dia a dia, veure com van creixent i com van aconseguint els seus objectius és una de les coses que més m’agrada.”
L’acompanyament genera relacions de confiança que es construeixen amb el temps, a través de la presència i l’escolta.
Acompanyar també implica aprendre
Treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual és un procés d’aprenentatge constant.
“La gent que acompanyem ens ha ensenyat formes diferents de veure les coses i de viure la vida”, expliquen.
També destaquen la importància de ser flexibles:
“Ens han ensenyat que sempre hi pot haver altres opcions dins de les que tenim apreses.”
Per a ells, una de les grans lliçons és entendre la capacitat de superació de les persones:
“Encara que caiguis, per molt complicada que sigui la teva vida, sempre pots seguir endavant.”
Els reptes de l’acompanyament social
La feina no sempre és fàcil. Hi ha moments molt emocionants, però també situacions complexes on cal posar límits o afrontar processos difícils.
“Hi ha dies de tot. Hi ha moments molt emocionants perquè veus que s’aconsegueixen objectius, però també hi ha moments més complicats on has d’acompanyar situacions difícils.”
Un dels moments que més els ha marcat ha estat acompanyar una persona en el final de vida:
“El primer enterrament d’una persona que havíem acompanyat durant aquest procés va ser molt difícil.”
Aquestes experiències recorden la importància de la dimensió humana de la feina.
La inclusió: avançar canviant la mirada
Quan parlem de la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual, la Danae i el David consideren que la societat ha avançat, però encara hi ha camí per recórrer.
“Cada vegada tenim més consciència que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen presència en molts àmbits de la societat, però encara queda molt per fer, sobretot a nivell laboral.”
Un dels principals reptes són les etiquetes:
“Moltes vegades ens quedem amb el diagnòstic i amb allò que pensem que una persona no pot fer, en lloc de mirar tot el potencial que té.”
Canviar la mirada significa posar la persona al centre i entendre que cada trajectòria és única.
Petits moments que construeixen grans vincles
Entre tots els moments viscuts, hi ha gestos que tenen un significat especial.
“No hi ha un únic moment, però quan una persona atesa té la iniciativa de donar-te una abraçada quan et veu, això diu molt.”
Perquè darrere d’aquest gest hi ha confiança, reconeixement i un vincle construït amb el temps.
Un missatge per a futurs professionals socials
Per a qui es planteja treballar en el sector social, la Danae i el David ho tenen clar:
“No és un camí senzill, sobretot a nivell personal. Però si saps trobar l’equilibri pot ser una feina molt bonica i anar a dormir cada dia molt feliç.”
I afegeixen:
“Tenim una responsabilitat molt gran, perquè tenim part de la vida de les persones a les nostres mans.”
Acompanyar persones, construir confiança
La història de la Danae i el David representa la tasca diària de molts professionals de Som Suport Fundació: estar presents, escoltar i oferir els suports necessaris perquè cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida.
Perquè acompanyar no és decidir per l’altre. És caminar al seu costat.