Darrere de cada persona hi ha una història, unes il·lusions i un projecte de vida únic. A Som Suport Fundació, l’acompanyament parteix d’aquesta idea: escoltar, respectar les decisions de cada persona i oferir els suports necessaris perquè pugui viure la vida que desitja.
En parlem amb Xavier Díaz, gerent de la fundació des del 2014, que comparteix la seva visió sobre la missió de Som Suport, els reptes de la inclusió i el futur de l’entitat.
Una manera d’entendre l’acompanyament
Quan parla del seu rol, el Xavier explica que la seva prioritat és que la fundació sigui coherent amb els seus valors, que l’equip professional se senti cuidat i que les persones acompanyades continuïn sent el centre de totes les decisions.
Des de la seva incorporació, Som Suport ha crescut de manera constant, però mantenint una mateixa manera de treballar: oferir plans de treball personalitzats i construir suports adaptats a cada persona perquè pugui assolir els seus objectius.
L’objectiu és clar: acompanyar les persones amb discapacitat intel·lectual perquè desenvolupin el seu projecte de vida, afavorint l’autonomia, la inclusió i el respecte als seus drets.
Posar la persona al centre és una qüestió de drets
Per al Xavier, aquest model de treball va molt més enllà d’una metodologia.
«Tothom té dret a decidir on viure i com viure, i les persones amb discapacitat intel·lectual no són una excepció.»
Des de Som Suport, els professionals no decideixen per les persones. El seu paper és proporcionar els suports necessaris perquè cadascú pugui prendre les seves pròpies decisions i construir una vida digna d’acord amb els seus desitjos.
Encara queda camí per aconseguir una inclusió real
Tot i els avenços dels darrers anys, el Xavier considera que encara hi ha moltes barreres per superar.
La inclusió no consisteix només a compartir espais, sinó a participar en igualtat de condicions, exercint els mateixos drets i oportunitats que qualsevol altra persona.
Per això defensa que el principal repte continua sent canviar la mirada de la societat.
Cal deixar de definir les persones pel seu diagnòstic i començar a veure-les, abans que res, com a ciutadans amb capacitats, inquietuds i dret a decidir sobre la seva vida.
Històries que donen sentit a la feina
Quan li preguntem què és el que més el motiva, el Xavier respon que el més gratificant és veure l’impacte real dels suports en el dia a dia de les persones.
Recorda especialment el cas d’una persona que va arribar a Som Suport després d’haver perdut la feina i l’habitatge.
Amb el temps, i sempre respectant les seves decisions, va recuperar la confiança, va tornar a treballar i va accedir de nou a un habitatge.
Ara està a punt de jubilar-se.
«Va ser molt bonic veure el seu progrés i veure com es troba ara.»
Per al Xavier, històries com aquesta demostren que l’acompanyament consisteix a crear les condicions perquè cada persona pugui recuperar les regnes del seu projecte de vida.
Mirant cap al futur
Des del 2014, Som Suport ha passat d’acompanyar 30 persones a més de 145, un creixement que també s’ha reflectit en l’equip professional.
El repte dels pròxims anys és continuar creixent sense perdre l’essència de l’entitat: oferir un servei proper, personalitzat i de qualitat, alhora que es reforça la presència de la fundació i es continua promovent una societat més inclusiva.
Una responsabilitat compartida
Abans d’acabar la conversa, el Xavier deixa un missatge clar.
Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a decidir, a equivocar-se i a construir el seu projecte de vida, igual que qualsevol altra persona.
Fer que això sigui possible no és només responsabilitat de les entitats socials. És també un compromís col·lectiu que implica les administracions, les organitzacions i tota la ciutadania.
Perquè una societat realment inclusiva és aquella que ofereix a totes les persones les oportunitats i els suports necessaris per viure la vida que han escollit.